EL QUE M’AGRADA DE L’HIVERN

el que m’agrada de l’hivern

l’aigua molt calenta de la dutxa, els mitjons gruixuts, la pluja, els raigs de sol de després de la pluja, una cassola fumejant, el tabac, els ossos salats de pernil i la carcassa de pollastre i la mica de tocino del brou de l’escudella, els galets i els fideus durs i l’arròs, obrir la porta d’un bar i demanar un bon café o una bona copa i una taula amb cendrer, els jerseis gruixuts de coll alt, les verdures fresques, un plat de cigrons molt calent i molt greixós, el vi negre de bona collita, les dones que porten abric i guants i tenen fred, els avis que no surten de casa per por, la canalla jugant com si res, els aparadors de les botigues i la convicció profunda de no haver de comprar-hi res, els calendaris, els bombons i les caixes de bombons i el paper d’embolicar les caixes de bombons, el fum de les xemeneies, les piles de llenya a l’entrada de l’entrada d’una casa, els botins de sòla gruixuda, les tovalloles molt suaus i molt calentes, les dones que es pinten bé els ulls i els llavis, el cutty sark i els vins dolços i molt foscos, els torrons i la xocolata desfeta i la nata i l’esprai de la nata, les maduixes i les cireres confitades, una dona amb un pijama que li va gran, la neu quan comença a nevar, la llar de foc i la pols de la llar de foc i les cadires velles i atrotinades davant de la llar de foc, els nanos que van a l’escola abrigadíssims, les mares que pateixen pels nanos que van a l’escola abrigadíssims, les fires d’avets i de molsa i de figures de reis mags i la convicció profunda de no haver-ne de comprar cap, els terres de fusta dels hotels de muntanya, les mantes estampades, les ampolles més cares de cava, les floristeries i el boix i qualsevol planta que punxi, la nit de nadal i el dia de nadal, els avions alineats en un aeroport glaçat, les llibreries i les agendes de butxaca, els concerts en una sala plena de fum i de noies sense jersei ni bufanda, les cafeteres i les teteres, els pantalons de pana, les habitacions d’hotel amb calefacció i minibar, les parades de peix i les peixeteres i els davantals brodats de les peixeteres, les neules escampades sobre la taula, les ametlles garrapinyades i el sucre cremat, els perfums exagerats de les dones, les fotografíes de la neu a la platja, els llagostins, les branques de pi i les pinyes pintades de purpurina, les catifes orientals, els vagons de tren i les estacions de tren i les targes de crèdit, les parelles que passen el cap d’any al brasil, les graelles per coure carn a la brasa i el morter d’allioli i el pa torrat, les noies que també patinen sobre el gel, els adolescents que marxen a fer una travessa de quatre dies per la muntanya, els refugis dels adolescents que marxen a fer una travessa per la muntanya, la pinya sense almívar i el kirsch, les nadales i la convicció profunda de no haver-ne de cantar cap, els llits amb dos matalassos, les espelmes i la cinta daurada, una tassa de consomè amb un raig de xerès molt sec, les safates de llauna de canalons i el formatge ratllat, les dones que surten de la perruqueria, les bosses de paper vermell metalitzat amb nanses de cordill, les copes de cava que només es fan servir dos o tres cops l’any i que es trenquen, el martell que es fa servir per trencar les anous, els sofàs grans amb molts coixins, la ressaca de l’endemà i l’espidifen, les pel.lícules de falsa història sagrada, l’anunci de freixenet i el de calvin klein, el vermut negre i les xips, les sabatilles d’estar per casa, les novel.les russes i els assaigs de psicoanàlisi, les campanes i els campanars i les ermites solitàries, els regals i els sms, la terra humida i tova de després de la neu, les tovalles blanques brodades, les noies que estrenen mitges negres, els avets i les oliveres i els xiprers, un temporal de força quatre, el dia que surt el sol i pots prendre el sol, llevar-se a la matinada i no anar a treballar, fer una comanda de llenya per demà passat, rentar els plats i les copes i els coberts amb l’aigua molt calenta i molt sabó, les dones amb arracades, un concert de bach i unes pastes de tè, el capvespre d’una tarda de vent, el rom cremat, el bull blanc i el bull negre i els alls i el porró, els gorros de llana de les criatures, les màquines d’escriure i el facebook, les panses molt dolces, els patis buits de les escoles buides, i les magranes i el gelat de crocant i els pinyons i l’escalibada i la coca de sucre i l’escuma del café i els puzzles de mil dues-centes peces i la convicció profunda de no haver de juntar-les mai i, en general, l’aigua molt calenta de la dutxa i els abrics pel terra i les mantes estampades

 

i que, poc a poc, arriba la primavera i l’estiu, per fi.

 

Carles Joan Pi / Lounge Baobab Club / 7 de desembre de 2010