“Tothom té, com jo, un cor exaltat i trist. Els conec bé: uns són mossos de botigues, altres són oficinistes, altres són comerciants de petits comerços; altres són els vencedors dels cafès i de les tavernes, gloriosos sense saber-ho en l’èxtasi de la paraula egotista,…Però tothom, els pobres, són poetes, i arrosseguen, als meus ulls, com jo als seus ulls, la mateixa misèria de la nostra incongruència comuna. Tothom té, com jo, el futur en el passat.”
Fernando Pessoa
Traducció de Vimala Devi i Manuel de Seabra
Edicions Proa
“El amor es dar lo que uno no tiene a alguien que no lo quiere”
JACQUES LACAN
Escrits, 1965
“L’art no és un reflex de la vida, sinó una forma de vida,
una estranya forma de vida”
MIQUEL BARCELÓ, pintor de ses illes
L’home que busca raons
sense voler no sap que no sap
ni que ignora el seu destí
i que la nit dissol els límits
i el llindar dels cossos,
de l’altre costat de les paraules.
L’home que busca raons
no sap fingir que no està sol
i creu que pot creure
que més enllà de l’ombra,
i per no dir sempre que no,
hi ha una raó per sentir
la raó dels teus llavis,
de l’altre costat de les paraules.
L’HOME QUE BUSCA RAONS
Gaspar Sorel
Clair-obscur
je n’aime rien tant que la fèlure
qui lèzarde le mur
de sa résistance…
sombre et pâle
fragile et pur comme un cristal
transparent, idéal
quand j’y pense…
et je me tiens
ni trop près, ni trop loin
passager clandestin
d’un rêve incertain.
CLAIR-OBSCUR
(Fragment)
Clarobscur
res no estimo més com l’ecletxa
que esquerda el mur
de la seva resistència
Obscura i pàlida
fràgil i pura com un cristall
transparent, ideal
quan hi penso
i jo em sé
prou a prop i prou lluny
passatger clandestí
de l’incertesa d’un somni.