Lleida huele a montaña y a tierra mojada. Esta es al menos la sensación que tendrán los turistas cuando entren, por ejemplo, en una habitación de hotel de las comarcas leridanas, previamente aromatizada con la nueva fragancia de Lleida Qualitat. El odotipo, o logotipo oloroso, ha sido escogido esta semana por un jurado integrado por, entre otros miembros, una persona con discapacidad visual y otra con minusvalía auditiva.
"Las dos coincidieron rápidamente en la misma fragancia: un aroma bautizado con el nombre de Geografía, que evoca la frescura del Pirineo", explicó Gerard Guiu, director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, promotor de la iniciativa.
La selección del nuevo aroma convierte a Lleida en el primer territorio de Europa en dotarse de una fragancia propia, aseguró Guiu, que llevaba más de tres meses trabajando en la idea. El objetivo, indicó el director del patronato, era "integrar el olfato en la campaña de Lleida Qualitat, cuyo eslógan es Despierta los sentidos”.
Maria Jesús Ibáñez / El Periódico / Fragmento /29.06.08
El logotip d’olor el van introduir els del carrer Nicaragua,
en la campanya per la Carme Chacón, i van triomfar.
Allà on va, el pesecé triomfa.
Si la tendència s’imposa les empreses i les marques també en voldran.
Tindrem l’aroma Renault, o Repsol, o Acciona, o Spanair,
o Fomento de Construcciones y Contratas, o ING Direct, o Iberdrola.
I tindrem col.leccionistes de logotips d’olor i fires d’intercanvi.
A Lleida sempre s’avancen, en tot.
I aviat tindrem l’aroma Balaguer, Tremp, Solsona, Seu d’Urgell i Sort,
i també Igualada, Manresa, Sabadell, Mataró, Girona, Amposta, Gavà, Berga i Ripoll.
El municipalisme, que està molt bel.ligerant i reivindicatiu aquests dies,
i que jura i perjura que ja no pot més amb l’actual model de finançament local,
i que no para d’assumir serveis que no són de la seva competència,
i que amenaça amb plantar-se i fer vaga,
i que vol un tram de l’iva o de la renda, o del que sigui,
podria obtenir una nova font d’ingressos amb els logotips d’olor.
¿Qui no pagaria vint o trenta euros per comprar l’odotip de la seva ciutat?
I el de les comarques també. I el dels consorcis. I les vegueries.
Jo vull comprar-me el logotip d’olor del Baix Camp:
aquell aiguabarreig d’avellana, calçots, perdiu, mel de Prades, pomes i camps d’ordi.
I baixar a Barcelona perfumat, i que es noti.
Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / 29 de juny de 2008
http://www.turismebaixcamp.org/
BLITZ LOUNGE CLUB 