‘No sigueu ridículs ni ploraners! Apreneu a carregar el vostre destí! Deixeu de cantar insulsament les meravelles de Grójec, Piotrków o Bilgoraj! Adoneu-vos d’una vegada que la vostra pàtria no és Grójec ni Skierniewice, ni tampoc tot el país sencer. ¿Per ventura alguna vegada l’home ha habitat algun lloc que no fos ell mateix? Sou a casa vostra, encara que visqueu a l’Argentina o al Canadà, perquè la pàtria no és un punt sobre el mapa, sinó l’essència viva de l’home.
Deixeu, doncs, de conrear il.lusions daurades i sentiments artificials. No! Mai no hem estat feliços al nostre país! Aquells pins, bedolls i salzes són en realitat uns arbres ben normals que us feien badallar sense treva quan, fastiguejats, els contemplàveu cada matí a través de la finestra. No és veritat que Grójec sigui res més que un cul de món provincià i espantós on, en altre temps, la vostra existència grisa feia la viu-viu. No! És mentida!
No sigueu –us dic- ploramiques! No oblideu que, mentre vàreu viure a Polònia, Polònia tant se us en donava a tots, perquè era la vostra quotidianitat.
Heu de saber que la pàtria es crea allà on la mirada d’un fadrí descobreix el seu destí dins dels ulls d’una minyona.
Quan als vostres llavis hi afloren expressions de còlera o d’admiració, quan el vostre puny s’alça contra la vilesa, quan la paraula d’un savi o un cant de Beethoven us encenen l’ànima i se us enduen a cercles siderals, quan passa tot això –tant si sou a Alaska, com a l’equador- neix la pàtria. Però, si permeteu que la trivialitat mati la bellesa que hi ha dins vostre, encara que us trobeu a la plaça Saski de Varsòvia o a la plaça del Mercat de Cracòvia, sereu només uns rodamons sense llar, uns venedors ambulants sense rumb, uns pesseters desesperadament vulgars’.
Witold Gombrowicz
Discurs adreçat a l’emigració polonesa a l’Argentina, l’any 1953.
Dietari (1953-1956) Edicions 62