FRANÇOISE HARDY: CLAIR-OBSCUR

 

Clair-obscur

je n’aime rien tant que la fèlure

qui lèzarde le mur

de sa résistance…

 

sombre et pâle

fragile et pur comme un cristal

transparent, idéal

quand j’y pense…

 

et je me tiens

ni trop près, ni trop loin

passager clandestin

d’un rêve incertain.

 

CLAIR-OBSCUR

(Fragment)

Françoise Hardy – Khalil Chahine, 1990

 

 

Clarobscur

res no estimo més com l’ecletxa

que esquerda el mur

de la seva resistència

 

Obscura i pàlida

fràgil i pura com un cristall

transparent, ideal

quan hi penso

 

i jo em sé

prou a prop i prou lluny

passatger clandestí

de l’incertesa d’un somni.