LA QÜESTIÓ LOCAL

LA QÜESTIÓ LOCAL

 

 No entenem allò local ni en un sentit identitari ni essencialista. Entenem allò que és local no de manera localista (és a dir, segons una lògica ahistòrica de reproducció d’una identitat metafísica i immutable), sinó com la concreció singular en un territori de condicions i forces històriques globals. Allò local és la producció específica de les diverses opcions històriques que se’ns presenten i entre les quals hem d’optar, lluny de qualsevol noció identitària. La qüestió no és com som sinó per què som como som, o com podem ser. En aquest sentit, no hi ha una identitat perquè no hi ha un subjecte estable sinó una multiplicitat de relacions que produeixen diverses posicions de subjecte. Defensar aquesta comprensió complexa, relacional i antiromàntica d’allò local significa, per tant, una relació autocrítica amb les formes de producció del saber i no es tradueix en la reafirmació dels mites localistes, sinó en un intent de reajustament de relacions globals i de sobirania sobre les opcions històriques.

Allò que és local no és tampoc allò proper. Actualment, s’utilitzen nocions de proximitat per gestionar el conflicte social a través d’un neocomunitarisme antimodern que promou l’anul·lació de l’antagonisme i el conflicte constitutius d’allò social. Es busca així la construcció d’homogeneïtat i l’anul·lació de les diferències. La gestió cultural apareix com a instrument de noves formes de governabilitat «biopolítiques» i la cultura com un agent suposadament despolititzat de construcció de consensos i de disciplina social, que es manifesta per exemple en les noves polítiques a favor del civisme. Davant d’això, defensem una comprensió de l’espai artístic com a espai de debat, diferència i alteritat radical.

Allò local és, doncs, una forma específica d’estar obert a l’altre i de ser transformat per ell. Tal com va articular fa anys, i de manera premonitòria, l’antropòleg Alberto Cardín, allò local no és només allò proper, sinó també allò aliè. Allò local és un procés de reinvenció en el qual hem de poder superar els llasts identitaris i localistes que ens lliguen a mites ancestrals i a la perpetuació de l’ordre dominant, naturalitzat per ideologies essencialistes. Aquests llasts, de facto, ens impedeixen assumir les nostres condicions i opcions històriques amb totes les seves conseqüències, és a dir, d’una manera que ens sigui possible decidir sobre elles, canviar-les i contribuir a una nova geografia de centres i marges.

 

DEBAT  MACBA