EL JOC BINARI

 

I la defensa del model, Ivan…?

 

 

Durant tota la precampanya, la campanya i la postcampanya de les eleccions locals a Molins de Rei, Ivan Arcas (IiE) ha viscut propagandísticament de la defensa insistent de la simbologia binaria dels dos models:

El model a, representat per ell mateix, i per la gent amb seny (amb qui es pot pactar un govern) que és el model es-pe-cí-fi-ca-ment mo-li-nenc,  que mai s’ha explicitat el què és per l’evident impossibilitat de fer-ho, però que es sustenta imaginàriament en una figurada tradició d’equilibri, de mesura, de no creixement, i de no contaminació amb els paràmetres de l’entorn, i que –suposadament- és l’expressió de la sensibilitat local.

El model b, representat pels socialistes, tipus sant-joan-despí sobretot, que representa una cosa forana, destinada al creixement desorbitat, al caos i, segurament, a la confusió interessada de llengües, al no-sentit, i a la pèrdua dels valors propis, els seus.

Ès prou clar que ningú, repeteixo, ningú, començant pels mateixos regidors del pacte de govern, s’ha cregut mai aquesta retòrica inventada, i amplificada repetidament pels mitjans de comunicació municipals, sense massa fortuna.

Tampoc m’imagino els eventuals, el gerent, o els directors de serveis de les àrees de govern donant cap crèdit a aquesta figuració, perquè si realment gestionen i administren segur que es relacionen també, es connecten també, i coneixen prou bé la realitat metropolitana, que no és pas aquesta.

 

Però la ficció reiterada dels dos models no ha tingut cap rigor, ni vigència, ni credibilitat a l’hora de marcar les pautes retributives del nou consistori. Al contrari.

Per a les contingències salarials sí que som metropolitans, i ho volem ser, per justícia, per equitat, perquè ens correspon.

 

No som tant es-pe-cí-fics ni sin-gu-lars com semblava.

 

Quan han explicat pùblicament -o han intentat explicar- les raons i la naturalesa del pacte de govern, missió prou difícil i rocambolesca, també s’han atrevit a suggerir, per no explicar les raons genuïnes, algunes ficcions derivades d’aquesta hipotètica confrontació de models.

 

Home, ja n’hi ha prou.

 

El cap de comunicació, eventual, del govern municipal, ens explica a la nota de premsa del nou cartipàs que “el govern es divideix en quatre grans àrees”.

 

És una manera molt il.lustrativa de dir-ho.

Sí, Gabi, és això: es divideix. Ja ho veuràs.

 

 

Carles J. Pi

29/06/2007