L’ESTIU A MATOSES (2)

Interior, vespre, casa amb pati.

 

 

Gaspar i Ivonne després de la pluja.

 

L’estiu en blanc i en negre.  Un eclipsi, els colors de l’ànima.

Llums i ombres. Imatges. Projeccions.

 

Les imatges de la fantasia:

L’aigua, la pluja, el món blau, els ulls blaus, el jardí, els arbres, els monstres figurants, els cabells, la pluja als cabells, l’aventura, com desxifrar l’aventura, els intèrprets, el guardià, el terror, els llavis després de la pluja, l’esperança, l’amistat, el real i el fantàstic, els somnis, l’aigua, la pluja, el món blau, el retorn, la possibilitat del retorn, les dificultats, els ulls blaus, l’eclipsi, el cel, la nit, les nits.

 

Ribera del Duero i marc de cava.

Fórmules, proposicions, incògnites, la lògica i Kandinsky, la història, l’horror de la història, les utopies, el que sí i el que no.

 

Ella interpreta la diferència, la no acceptació, l’instint, el combat, el nou ordre, la utopia.

Ell interpreta la indiferència. El que no del que sí. El que no.

 

 

Gaspar:

No s’ha d’esperar res. Si hem après res és a no esperar. Els somnis,  les il.lusions, les figuracions, els mites.  Ningú no ens salvarà. Res ha fet més víctimes que la utopia. La història que tenim és la història de l’horror, del crim, del terror. No hi ha innocents al segle XX, només víctimes. I els assassins, els salvadors.

 

Ivonne:

El passat no ens ha de servir d’obstacle. Hi ha esperança si volem l’esperança. Vindrà un nou temps. Tot és encara possible. Hem d’escoltar, hem de saber escoltar.

 

 

Ivonne contempla el món amb ulls de pluja.

I no veu ni el blanc i el negre de la nit, enllà dels vidres, on  la lluna encén les ombres.

 

S’obren clarobscurs i olors marines.

El vi reposa, per damunt del temps, nella sua notte.

 

Els llavis i el roig dels llavis. El desert roig.

 

 

Carles J. Pi

9 d’agost de 2007

Homenatge a Michelangelo Antonioni