La historiadora de la Universitat de Barcelona Dolors Bramon considera que el procés d’islamització del segle VIII "mai no va ser una conquesta", ja que la població autòctona, que era una immensa majoria, "es va animar i es va unir a aquella cultura llavors superior". Bramon, que ha participat recentment en unes jornades sobre "L’Islam i el fet nacional a Catalunya", sosté que "quan arriben els àrabs al segle VIII la proporció és tan desigual, que sense comptar amb la col·laboració de la població que vivia al territori no hauria pogut triomfar l’Islam".
En declaracions a Efe la historiadora diu que "no va haver-hi ni conquesta, ni després reconquesta, sinó que va venir una gent amb una cultura llavors superior i la gent d’aquí es va animar i es va sumar, no només des d’un punt de vista cultural, sinó també religiós". La historiadora de la Universitat de Barcelona afirma amb rotunditat: "Es pot dir que molts dels nostres avantpassats van ser musulmans, la qual cosa no vol dir que tinguessin sang àrab, perquè van venir molt pocs".
En relació amb el llegat islàmic, Bramon explica que "les restes d’aquella presència serien abundants si no hagués ocorregut l’hecatombe de la Inquisició". Al segle XV, recorda, s’instaura aquest organisme de persecució de dissidents respecte als Reis Catòlics i a partir d’aquí la pròpia població intenta ocultar i dissimular qualsevol reminiscència d’aquest passat islàmic, "perquè et jugaves la vida".
Bramon resumeix que "encara que han quedat poques restes arquitectòniques, perquè les construccions bèl·liques es van reaprofitar i amb prou feines queda una paret, una fossa o una muralla, i la influència cultural va ser ocultada per por, en canvi l’empremta lèxica ha perdurat en paraules com arròs, taronja o garbí i això la Inquisició no ho va poder impedir-ho. El domini polític a Catalunya va ser molt curt, però el contacte lingüístic sí que va ser significatiu, més de 900 anys, i en la llengua catalana sí que hi va deixar empremtes. L’estructura territorial també és hereva d’aquella presència".
Un altre dels àmbits en els quals aquell passat també es va infiltrar és, segons la historiadora, la gastronomia, encara que també va haver de vorejar la pressió de la Inquisició: "no era el mateix cuinar amb greix de porc o amb oli, que tenia una olor diferent i podia delatar un antic musulmà". No obstant això, aquella presència ha perdurat en productes com el torró, el cuscús, que després deriva en la paella o en l’ús de les espècies. Precisament, en els dos llibres de gastronomia medievals catalans, els més antics d’Europa -Sent Soví (1324) i Llibre del Coch (1490)- es pot rastrejar l’ús de les espècies de manera generalitzada, però "el Sant Ofici va fer desaparèixer aquests productes i espècies perquè la Inquisició tenia olfacte".
Dolors Bramon / la malla.net /12.11.07
BLITZ LOUNGE CLUB 