LA VIDA NO ÉS UNA PUTA NOVEL.LA

 

Per acabar aquesta llarga enumeració de transformacions que la literatura m’ha reportat, assenyalar que el meu cap està cada cop més separat del meu cos, és a dir, que semblo un tortugaci centenari. La gepa m’arribarà aviat.

A part d’això, apuntar que la literatura enrareix el caràcter, et fa amant del silenci i de la burla secreta, estimes la individualitat per sobre de totes les coses, et fa parar boig i eleva els índexs de frustració i vanitat de l’individu que la practica i el fastigueig dels que es situen al seu voltant. Cerques en la pròxima pàgina de la novel·la que estàs llegint la resposta als dubtes que et planteja la vida, i la vida no és una puta novel·la! La vida, no és una puta novel·la! Heus ací la transformació més malvada, més mesquina i traïdora que la literatura reporta en el bon lector: l’instal·la en el miratge i la ficció. I el transforma en mala persona. Si, a més, el bon lector —que ja és mala persona— s’entesta en escriure, esdevindrà indubtablement pitjor persona, cosa tanmateix ben oportuna, per la seva pervivència en aquest món miserable.

 

Subal Quinina / Paper de Vidre 46 / Gener 2008