AQUELL BRAU ENAMORAT DEL BLAU

 

S’acosta Sant Jordi i encara no he escrit cap poema;

i no vull que hi surti cap drac

ni cap filla del rei ni cap fe ni cap pàtria;

i sobretot res de

Oh la bella matinada !

quina joia de collir

una rosa perlejada,

una rosa a mig obrir !

això sí que no.

 

I m’ha vingut com un llampec d’inspiració
[que no m’estranya gens tal com va la primavera]
i deia així, més o menys:
– Ese toro enamorado de la luna,
que vindria a ser

-Aquell brau enamorat del blau,

o del brou,

primigeni

que va formar la matèria abans que res

o abans del res o del no-res

és a dir

totes les coses hagudes i per haver

i que a partir d’aquest bing bang

original

tot va començar a ser rutina i repetició i reinici

i evolució, qui ho sap,

i punts suspensius,

o res de tot això

[nogensmenys]

o simbiosi i imitació

i em sembla que pot ser que sí

que per Sant Jordi tingui ja el meu poema

per fi

sense drac ni princesa ni rosa perlejada.

 

No ho sé.

Una rosa a mig obrir, no.

 

Carles Joan Pi / Lounge Baobab Club / 12.04.2010

1 comentario

Comments RSS TrackBack Identifier URI