L’ESTIU DE LA INDEPENDÈNCIA [1]

 

L’exercici de llibertat més urgent és la destrucció d’ídols.

Guy Debord i Gil J. Wolman

 

L’estiu de la independència vol dir que, així com l’estiu del 2009 em vaig dedicar sobradament a mitificar el Maresme, gràcies als laietans i sobretot a les laietanes, del Lasal de la platja del Cavaió,  i a la mare que els va parir [Atenea, segur] aquest any tinc més ganes d’explicar detalladament aquesta fixació, més fredament i pas a pas, i mirant de fer bastant de cas de l’Anticoncepte, és a dir a Gil J. Wolman, al MACBA fins al gener de 2011, sobretot quan diu que ell no delega a ningú el dret a la falsificació, jo tampoc, i també és veritat que un home sol val per dos, o una dona també, i em sembla que no cal jeure o jaure tranquil.lament a la platja de Sant Pol de Mar, com vaig fer l’any passat fent d’amatent aprenent de pescador de xarxa i cultivant fins al límit l’anacronisme popular amb aquell plaer tan íntim que et proporciona l’anacronisme popular, i la mistel.la, és a dir més enllà del temps i de l’espai i del que sigui; o celebrant la fira del càntir d’Argentona [avui] com aquell qui res, amb l’ofici eclesiàstic de Festa Major i la feliç desfilada de les nobles autoritats i dels càntirs intemporals i eterns [gràcies, Sergi Pahissa], i que segur segur que seré amb les almorratxes d’Arenys de Mar, el 15 d’agost, i també a Castellbisbal, amb els pota-rojos i també al barri-nació de Gràcia, amb els gitanos, però que tot plegat no és res mes que una bona excusa per mirar de dir això:

Que l’ùnica nació independent a Catalunya és Girona, la província, i la ciutat més cara de l’Estat, i que ho té tot: una duana, uns Pirineus, una Costa Brava, un Dalí, un Picasso, un Duchamp, un Man Ray, un Picabia, un Cadaqués, un call rehabilitat, una catedral, una cuina de fusió, una pagesia, uns subsaharians, una rambla, un museu de la joguina, i al setembre l’Acùstica, i Adrià Puntí o el seus àlias.

Que Barcelona és una ciutat bàsicament industrial i menestral, i que tot el territori de la regió metropolitana de Barcelona és bàsicament industrial, i Vilanova i La Geltrú i Vilafranca del Penedès i Manresa i Igualada i Martorell i Manresa i Sabadell i/0 Terrassa i Badalona i Sant Adrià del Besós i la Zona Franca; i que Pasqual Maragall va tenir un somni industrial, com tota la burgesia tradicional, i també, al 92, va voler fer un somni, olímpic, però que era un somni obrer o pseudo-obrer, com Serrat, com Ocaña, com el Poble Nou, com els gitanos de Gràcia, com Gato Pérez.

I que les Terres de l’Ebre són el País Valencià de Catalunya, és a dir una fantasia provinciana de les mil-i-una nits i de les falles i dels ninots, arquetípica i ecològica i insolidària i alegrament pseudomusulmana, i que si algú al segle disset hagués dit que lo riu és vida l’haurien pres per boig, per massa obvi i per massa babau i per xerraire.

I que les Terres de Ponent són la Catalunya Vella que segueix sent vella, i que la Seu de Lleida és un far de terratinents i de funcionaris, i que és una terra de gent d’ordre, de dreta, i de tràilers de fruita amunt i avall, i que el secà a vegades asseca bastant els sentiments, és normal, però no és tan normal voler fer veure que sempre ets el més pobre i el més desgraciat, passi el que passi, sempre.

I que el Camp de Tarragona és un mig camí entre Salou i Reus i Poblet i Constantí, és a dir un port aventura de l’entreteniment, i d’allò petroquímic i de l’Esperit Sant i del teatre Fortuny.

I que la Val d’Aran i els Pirineus no saben el què són, potser perquè ja ho són.

I que, encara que a vegades no ho sembli, tot té una explicació en aquesta vida, fins i tot l’estiu de la independència.

I que una part molt important de l’explicació és al MACBA, a l’exposició de Gil J. Wolman [sóc immortal i estic viu, i no sóc fan de Catalunya] i que una altra part també molt important és a La faccia de la terra, la cançó de Vinicio Capossella al disc de The Story-Faced Man, i que la resta de l’explicació ja l’anirem veient o ja l’anirem trobant.

Carles J. Pi / L’estiu de la independència [1] / Lounge Baobab Club / 4 d’agost de 2010

 

Un italià fent de mexicà és fantàstic:

http://www.youtube.com/watch?v=elRcfmXU5og

I els artistes a Cadaqués:

http://www.macba.es/PDFs/roland_groenenboom_cadaques_cas.pdf