PAIO, PAIA

 

paio -a  (m i f)

1  (<pop.>)  Individu, tipus.

   <Aquest paio fa mala espina.>

2  Entre els gitanos, el qui no ho és.

   <Al grup tots eren gitanos, llevat del bateria i el saxo, que eren paios.>

[Etimologia -- Del castellà «payo», probablement del nom propi gallec «Paio»,

llatí «Pelagius», freqüent entre els pagesos i pres en castellà com a símbol de

l'home ordinari i groller, però dotat de murrieria; a Andalusia els pagesos no

solien ser gitanos.]

‘El primer paio es deia Pelayo i era gallec; després va ser un castellà rústic

però murri; més endavant es va fer gitano català, 

justament per designar qui no era gitano, 

i finalment paio som tots, tu i jo i aquell altre: «Quin paio!»,

diem exclamativament, o bé «Has vist aquella paia?». 

Ara l'espècie està en extinció, i no pas per falta de gitanos: 

Gràcia, el Raval de Barcelona, Lleida o Mataró en són plens. 

Ara preferim apel·lar a la família: 

«Ei,tio!» o «Collons, tia!» ressonen pertot’.

 Pau Vidal

Cent paraules per salvar 

Barcelona, Empúries.

Deja un comentario

No hay comentarios aún.

Comments RSS TrackBack Identifier URI