Segur que tots vostès han vist pel·lícules en què una colla de nord-americans es prepara per afrontar una tempesta. Els Estats Units són un país acostumat a plantar cara a l’adversitat. Quan vénen mal dades, els europeus tenim una reacció instintiva que és no fer res i mirar a qui podem carregar el mort. La reacció espontània dels nord-americans en aquestes mateixes circumstàncies és mirar com se’n poden sortir, plantar cara, combinar les intuïcions i la capacitat personal d’arriscar-se amb l’esperit de cooperació. Això és, si fa no fa, el que han fet els Estats Units aquests darrers dies mentre les borses de mig món s’ensorraven i els europeus ens tancàvem a casa arraulits de por.
El 1992, el president George H. W. Bush, pare de l’actual president republicà dels Estats Units, va perdre les eleccions davant de Bill Clinton, el marit de l’actual candidata presidencial demòcrata. Aquelles eleccions de fa setze anys van estar marcades per l’economia i la ja famosa frase «És l’economia, estúpid!». Bill Clinton va saber posar en relleu les contradiccions de Bush pare, que havia estat elegit amb un programa liberal, però va apujar els impostos per mirar de contenir el dèficit públic i va dur el país a una recessió. Durant tota la campanya presidencial de 1992, la recessió va ser el tema central de les crítiques demòcrates a Bush. Irònicament, un cop passades les eleccions es va saber que, en el moment de les votacions, la recessió ja s’havia acabat.
Joan Oliver / Economista i Periodista / Dossier Econòmic / Fragments
Deja un comentario
No hay comentarios aún.
BLITZ LOUNGE CLUB 
Deja un comentario