LAS DOS PREGUNTAS Y LA DE VERDAD

 

Las preguntas que contiene la Ley de Consulta son:

 

"¿Está Usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia, si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?"


"¿Está Usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un Acuerdo Democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del Pueblo Vasco, y que dicho Acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?"

 

http://www.euskadi.net/r33-2288/es/contenidos/noticia/decla_20080528_leydeconsulta/es_consulta/adjuntos/discurso_presentacion_lehendakari_es.pdf

 

Proyecto de Ley de Convocatoria y Regulación de una Consulta Popular / Eusko Jaurlaritza / 28 de mayo de 2008

 

El lehendakari opina, hoy viernes, que el Gobierno no puede llevar esta Ley al Constitucional,

“porque la Consulta no es vinculante”.

 

Lástima, no es un sí o un no, es un como que sí o como que no.

 

Pero si quieres vivir en cualquier parte de Euskadi o más o menos cerca de Euskadi,

y no te apetece exactamente lo mismo

que le apetece a Josu Ternera,

¿es vinculante que te maten, o que te amenacen con hacerlo?

 

El derecho a decidir no es un ejercicio de un día, es una práctica, de todos los días.

Y no es muy épica, la verdad. Es un querer queriendo.

No se decide En Mayúsculas.

No es el Pueblo Vasco. Es cada uno, y la suma de cada uno.

 

El lehendakari nos dijo el miércoles, admirativamente hablando:

“¡Vamos a cumplir la palabra dada a la sociedad vasca!”

Muy bíblico.

Muy bíblico si alguien se siente llamado. No lo he visto.

 

Pero lo que quiere preguntarle de verdad al Pueblo Vasco es:

“¿A o B, qué prefiere Usted, nacionalismo o muerte?”

 

A siempre gana.

 

Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / 30 de maig de 2008

L’INVISIBLE

 

Sota la premisa ‘fer visible el que no veiem’, investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han desenvolupat un dispositiu que permet veure en color la regió infraroja de l’espectre, que és invisible per a l’ull humà.

La vista té unes limitacions i només pot veure els colors que estan en una longitud d’ona d’entre 380 i 780 nanòmetres. Més enllà, no distingeix les diferències.

Els investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la UPC han elaborat un sistema amb una càmera de fotos digital, cinc filtres infrarrojos i una llum halògena. Amb aquest elements es capten cinc imatges monocromàtiques infrarroges diferents i es projecten en un monitor. El sistema assigna colors hipotètics i així es fan visibles trets que, a la vista, podrien passar desapercebuts.

 

20 minutos / 30 de maig de 2008

 

Fer visible el que no veiem no és una premisa.

És el que es fa a través de l’art, i de la poesia, i de Paul Valèry.

La vista té unes limitacions, segons la longitud d’ona, i segons com es miri també.

Amb uns bons sensors, instrumentació, filtres i sistemes es pot veure més enllà,

i fins i tot més ací.

Tantes coses ens passen desapercebudes !

No hi veiem gaire, no.

 

Comme le fruit se fond en jouissance,
Comme en délice il change son absence
Dans une bouche où sa forme se meurt,
Je hume ici ma future fumée,
Et le ciel chante à l’âme consumée
Le changement des rives en rumeur.

 

http://amediavoz.com/valery.htm

 

Carles J. Pi / Lounge Baobab Club