Quien encontró el amor no lo buscaba.
Quien lo busca se encuentra con su sombra.
Felipe Benítez Reyes / Los vanos mundos
Exterior de l’interior, dia, lounge baobab club.
Sol, calor i glicínies.
Gaspar i Ivonne, d’estiu a estiu.
Del tres de setembre al vint-i-tres de juliol.
Pero el viajero que huye, tarde o temprano detiene su andar.
Matoses és un gran lloc, però no pels que hi viuen.
Els que hi viuen no hi viuen. Són matossers.
La fortuna de Gaspar: que sempre busca residència, sempre l’està buscant.
Un lloc on residir; un lloc on resistir. Algú.
El centres són de tothom, les perifèries no són de ningú.
No ser de ningú.
És impossible, i si ho creus, quan ho creus, menteixes.
Ivonne d’estiu a estiu, com una verema anunciada.
Ivonne sense Ivonne, Ivonne ja no més Ivonne.
Els colors sense nom.
El blau fosc més fosc que la nit.
El groc capvespre de després del groc capvespre.
El vermell brasa.
El gris dilluns.
El negre tel.lúric.
L’aiguamarina calonge.
El blanc vint-i-dos arroba.
El blau windows.
El verd collserola.
El taronja ordal.
El beig bayleys.
El roig castellbisbal.
El blau port-lligat.
L’ocre blat.
El turquesa juani.
El blanc lounge.
El blau luminarc.
El malta moritz.
El vermell espinaler.
El blau stand by.
El marró nescafé.
El cendra camel.
El verd kiwi.
El roig síndria.
El caoba castanya.
El menta mojito.
El fúcsia eroski.
El blau besòs.
El pebre nimbin.
El cru ikea.
El negra nit.
I els noms sense color.
Gaspar.
Ivonne.
I Cloè. I Nora.
Fer visible allò visible, la unitat i la forma, la profunditat, no el fragment sinó la composició.
L’emoció i la sensualitat, la superposició, Figure in Orange.
Caminar i descaminar.
La manera de caminar.
Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / 23 de juliol de 2008
http://myplay.com/video-player/bob_dylan/?bcpid=187832446&bclid=6016021&bctid=1618633092