18 DE JUNIO DE 1933

 

El próximo 21 de junio el Teatro Romano de Mérida se vestirá de gala para inaugurar,

con la presencia de actores y actrices, directores y espectadores,

una nueva edición del más antiguo certamen teatral de España.

La figura de Margarita Xirgu, que el 18 de junio de 1933 protagonizó la ‘Medea’ de Miguel de Unamuno, será el ‘leitmotiv’ de una gala que combinará teatro, música y cine,

y que tendrá a Nuria Espert como invitada de excepción.
Además de la presencia de esta actriz, la primera parte de la gala inaugural estará integrada

por un documental sobre la figura de Margarita Xirgu,

así como por un concierto de la Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE.

En el programa de actuación se han incluido las composiciones de Gluck que formaron la banda sonora de aquella representación de ‘Medea’ en 1933,

como ‘Orfeo’, ‘Ifigenia en Áulide’ y ‘Alceste’.
Tras el descanso, llegará el cambio de registro con el equipo de actores de El Terrat,

dirigidos por Andreu Buenafuente, que serán los encargados de presentar a los principales protagonistas de la 54ª edición del Festival de Mérida.

El ‘showman’ catalán convocará en la escena del Teatro Romano a algunos de los grandes dramaturgos, como Eurípides, Plauto, Sófocles y Shakespeare.

 

Teatro Romano de Mérida /21 de junio de 2008

75 aniversario / Gala de inauguración

http://www.festivaldemerida.es/54V2/index.html

GALEUSCA

 

El 1984 les associacions d’escriptors catalans, bascos i gallecs van fundar Galeusca, una associació per estrènyer lligams entre les tres organitzacions i per defensar la literatura pròpia. Gairebé un quart de segle després les associacions han decidit constituir un instrument jurídic i d’acció conjunta, amb prou força per defensar llurs interessos a l’estat espanyol. ‘És un nou pas endavant. Durant aquests anys no hem aconseguit tenir prou pes dins la cultura de l’estat, necessitem un instrument de més potència’, explica Lluïsa Julià, secretària de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’acte de constitució, en un gest simbòlic, es farà avui diumenge a Poblet, indret on on les associacions van signar el Manifest de Poblet el 1984. Hi seran tots tres presidents: Guillem-Jordi Graells, de l’AELC, Cesáreo Sánchez Iglesias, de l’Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG) i Fito Rodríguez, de l’Euskal Idazleen Elkartea (EIE), i també escriptors representants de les tres cultures com Ignasi Riera, Xosé Estévez Rodríguez i Jerardo Elortza, entre altres.

La professionalització dels escriptors catalans és una problema que preocupa al món literari. Només un 5% dels escriptors en llengua catalana poden viure exclusivament d’escriure, segons l’estudi ‘Escriure en català: estat de la professionalització’, elaborat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana l’any 2007. La situació a Galícia i el País Basc encara és pitjor.

 

Poder viure exclusivament d’escriure no és fàcil.

Poder viure exclusivament d’escriure en català, basc o gallec tampoc no és fàcil.

Pocs ho aconsegueixen, i pocs ho aconseguiran.

L’objectiu dels escriptors de l’AELC és poder viure exclusivament d’escriure?

 

Un instrument jurídic de més potència defensarà la literatura pròpia.

Però pròpia de qui, o de què?

No convertirà automàticament tots els escriptors catalans en professionals, espero.

Només hi hauria una manera:

convertir-los en funcionaris, amb nòmina de l’estat, o de la  nació.

 

Tots els gremis i ens corporatius transmeten una mística opaca, i un cert tuf.

Tan si són de lletres com si són de ciències com si són de logística i transport.

 

Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / Escriptor no professional / 15 de juny de 2008

 

T0M SAWYER AL DELTA DE L’EBRE

 

Quina sort, per fi s’ha acabat aquella polèmica que va destapar la Fira de Frankfurt entre literatura castellana i catalana. Gràcies a Planeta ja és més antic que els comediscos portàtils. L’original d’El Juego del Ángel sent predilecció per Benito Pérez Galdós i pel Siglo de Oro espanyol i, vés per on, a la versió catalana la crida de la senyera va més enllà dels postulats de Pompeu Fabra i la traducció es gira en la direcció contrària de l’Albert Boadella i enlloc de renegar del català i de les Aromes de Montserrat i de renunciar a Satanàs, abdica de Don Benito i s’aboca a retre culte a un vallenc de pro com és Narcís Oller.

Quina bona idea. A partir d’ara si un llibre té coses que no agradin a una cultura determinada, es tradueixen, es canvien i tots contents. Amb aquesta iniciativa podrem ambientar Guerra i Pau a la Cerdanya, situar Tom Sawyer al Delta de l’Ebre o convertir Hamlet en un almogàver. I, a més, quan surti un espavilat i faci la ruta turística d’El Joc de l’Àngel podrem anar a Valls en lloc de a Madrid. També obligarà els psicòlegs literaris a analitzar amb lupa la personalitat de Martín, ja que no es pot evolucionar igual si llegeixes Pérez Galdós que si llegeixes Oller. És com anar a un col.legi de monges o a un de la secta Raschimura, l’educació final no és ben bé la mateixa.

 

Pit Harra / Time Out Barcelona / 13-19 de juny de 2008 / Fragment

http://www.timeout.cat/barcelona/ca