L’exercici de llibertat més urgent és l’arquitectura.
L’estiu de la independència també vol dir que quan em passo els estius al Maresme, i sobretot a Arenys de Mar, el que em produeix més satisfacció, i més duradora, és el mar i és l’arquitectura, i segurament la feliç combinació de les dues coses; i em sembla que ací acabo més convençut que mai del fet que hi ha una relació molt concreta i molt directa entre l’arquitectura i el benestar, la qual cosa no deixa de ser un axioma que m’imagino que està molt clar a les universitats, però en canvi no em sembla que sigui molt present ni al carrer ni a les cases ni a les administracions públiques, tot i que és un principi fonamental, quan contemples aquestes rengleres de cases marineres amb els seus porxos i els seus patis i els seus balcons és molt difícil no creure en una inteligència primitiva, creadora i elaboradíssima, tot el contrari del que penses quan contemples la majoria de les construccions metropolitanes d’última generació, que més aviat responen a una mimètica racionalitat a imatge i semblança del promotor o de la immobiliària o de l’agència d’habitatge que no pas a les necessitats d’aquells que hi han de viure; i no m’estranya gens que molts barris es degradin urbanísticament amb el pas del temps, perquè la primera degradació ja és la manera com s’han dissenyat i com s’han edificat i com s’han imaginat, molt sovint en contra de qualsevol poètica i en contra de qualsevol criteri de convivència i d’equilibri; és a dir que hi ha molta arquitectura constructiva però que hi ha molt poca arquitectura social, i que les finestres i els patis i els balcons i les escales i les teulades s’han pensat per viure i per deixar viure als teus veïns, i això es pot veure a qualsevol població del Maresme, de Caldes d’Estrac a Sant Pol de Mar, i també a les viles de l’interior, i també es pot veure a qualsevol carrer d’Arenys de Mar, com ara al carrer Escolàpies, on ara visc, a cinquanta metres d’una humil mesquita, en una planta baixa que uns quants anys abans va ser una senzilla casa de pescadors, com la majoria d’habitatges, i que la majoria d’elles encara respiren un aire de mar i una tranquil.litat i una bellesa que són el resultat d’una arquitectura molt ben pensada, que es troba a faltar molt; i amb això no vull dir que em consideri un reaccionari de l’arquitectura, no vull cap còpia del passat, m’agrada l’avantguarda; el que dic és que el disseny urbanístic i arquitectònic de les nostres ciutats és molt més decissiu del que ens pensem, i que la funcionalitat ha d’estar vinculada a la funció primordial d’un habitatge, que és el benestar; i no a la funció primordial d’un promotor, que és una altra cosa;
i de la satisfacció del mar prefereixo no dir res, perquè és una arquitectura tan poderosa que no cal espatllar-la ni amanir-la amb paraules ni conceptes ni més imatges,
i acabo de descobrir un nou restaurant al carrer d’Avall que promet molt, i tot i que està molt més de moda el discurs catastrofista sobre l’economia i sobre la crisi i sobre el col.lapse dels ajuntaments [quanta retòrica banal] he de dir que si voltes una mica i camines una mica i parles una mica és molt fàcil trobar-te persones molt emprenedores i molt il.lusionades i molt treballadores que han decidit guanyar-se la vida d’una manera el més semblant possible a la seva personalitat i a la seva ambició i al seu esperit i també a les seva particular fantasia, i ho trobo molt bé.
Carles J. Pi / L’estiu de la independència [3] / Arenys de Mar / 13 d’agost de 2010
Deja un comentario
No hay comentarios aún.
BLITZ LOUNGE CLUB 
Deja un comentario