Les autoritats xineses volien la perfecció a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de divendres passat, i per aconseguir-ho estaven disposades al que calgués, fins i tot fer trampes. El Comitè Organitzador de Pequín 2008 (BOCOG) va confirmar ahir que part de l’espectacle pirotècnic exterior a l’Estadi Olímpic que s’havia ofert com a real i en directe era en veritat un muntatge preparat amb ordinador. També es va fer públic ahir que una de les protagonistes de l’espectacle, la cantant de 9 anys Lin Miaoke, que va enamorar el públic amb una cançó i una veu de somni, no era realment qui cantava sinó una altra nena que va ser rebutjada per a la gala d’obertura per no ser prou bonica. La nena de 7 anys Yang Peiyi era la veu autèntica darrere la farsa de Lin Miaoke, que es dedicava només a fer mímica; el seu problema és que no complia amb els estàndards de bellesa que els organitzadors exigien a la cita olímpica. “La raó per la qual la petita Yang no va ser escollida és perquè volíem la imatge correcta per al projecte, pensàvem què era el millor per a la nació i era just per a les dues, per a la Lin Miaoke i la Yang Peiyi. Vàrem combinar la millor veu i la millor actuació”, segons va explicar en una entrevista a l’emissora Ràdio Pequín el director musical de la cerimònia, Chen Qigang.
Cristian Segura / Pequín / Avui / Fragment / 13.08.08
Al laboratori de proves del diari Avui ja han trobat la manera de dir als xinesos que què vols que et digui, que no n’hi havia per tant.
Encara els hi ha costat prou.
El problema és que no era autèntic, van fer trampes.
Com són els comunistes i els totalitaris d’arreu del món, no et pots refiar de ningú !
Doncs molt millor, és fabulós que la pirotècnia fós làser: més enginy i més engany i més màgia.
Qué es pensen que és un bon espectacle?
És una bona fantasia i és bellesa i és artilugi i és tècnica i és figuració i és somni i és escenografia.
Mira, Cristian, els reis són els pares i la ventafocs és un conte, desenganya’t.
Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / 13 d’agost de 2008