ALTA VELOCIDAD

 

Formula su crítica desde varios puntos de vista. Por un lado, expone que "cada una de esas toneladas de cemento entierra nuestro proyecto popular", bajo el discurso de "la supuesta modernidad, bienestar y tantas otras palabras vacías". En paralelo, pone el acento en que "también en este caso, no hemos tenido derecho a decidir qué es lo mejor para nuestro pueblo".

Y añade que este proyecto "es el ejemplo más claro posible de la política del PNV y sus acólitos. Las ganancias de algunos tienen que garantizarse a toda costa, sin importarles que con todo lo que están haciendo Euskal Herria se hipoteque como proyecto", sigue el comunicado.

Ahondando en esta última idea, la organización armada vasca se pregunta "si no será que para el PNV y los regionalistas de su entorno una Euskal Herria libre supone un increíble riesgo, el riesgo de perder su poder y sus ingresos económicos".

Así las cosas, el comunicado expone que "el MLNV no dilapidará un ápice de sus fuerzas en buscar un sitio en esa legalidad extranjera. Pondremos toda nuestra fuerza y determinación en liberar Euskal Herria y seguiremos construyéndola, como hasta ahora. En ese camino no hay atajos. ¡La lucha es el único camino!".

 

Gara / 16.08.08 / Fragmento

http://www.gara.net/index.php

 

Perdón por redactar esta nota en la lengua de los acólitos de la Moncloa, pero es que no domino el vasco y no vivo en Euskal Herria. Dice la banda que "cada una de esas toneladas de cemento entierra nuestro proyecto popular", bajo el discurso de "la supuesta modernidad, bienestar y tantas otras palabras vacías". Cuánta razón lleva, son palabras vacías que se han vaciado de contenido por el demasiado uso y por el demasiado abuso y habrá que sustanciarlas de nuevo cuando el Proyecto deje de ser un proyecto, muy pronto ya; y lo de las toneladas de cemento también es verdad, de qué manera afean el paisaje las obras del tren es una barbaridad y además sólo sirven para comunicarse los unos con los otros es decir los de aquí con los de ahí, que es lo que busca la oligarquía financieroindustrial de los intereses extranjeros, que la gente se conozca y se hable y se relacione para así perder desde luego todo interés en el proyecto de liberación, en el sueño de una Euskal Herria libre aunque no se crean que van a conseguir nada de nada ya verán nuestra fuerza y nuestra determinación que no se va a mover ni un ápice ni dos ápices ni un milímetro ni un kilómetro y no va a durar nada de nada esta cicatriz de cemento que es el tren de alta velocidad y sus estaciones y sus accesos y sus cafeterías; la lucha es el único camino y no pasa por el tren, no, demasiada velocidad.

 

Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / 16 d’agost de 2008

CHICO MALO, CHICA MALA

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut Netania D. M., de 38 anys, de nacionalitat dominicana i veïna de Cornellà de Llobregat com a presumpte autora d’un delicte de robatori amb violència, temptativa d’assassinat i incendi a l’interior d’un pis de Barcelona on es trobava una dona de 77 anys, segons han informat fonts de la policia catalana. Es dóna la circumstància que l’arrestada és l’exparella del fill de la víctima.

Els fets es remunten al passat 16 de juliol quan pels volts de les 16.00 h es va produir un robatori amb violència i intimidació a l’interior d’un domicili particular de la ciutat de Barcelona. La propietària de l’immoble va sorprendre l’agressora, que anava amb la cara tapada i guants, al passadís i s’hi va enfrontar de manera que el ganivet que aquesta última portava es va trencar. Al perdre l’arma blanca, l’agressora va començar a colpejar la víctima, una dona de 77 anys, alhora que li exigia que li lliurés totes les joies que hi havia al domicili i li obrís la caixa forta.
Un cop va aconseguir el botí (30.0000 euros en efectiu i una important quantitat de joies de gran valor econòmic), va lligar la víctima a una taula, va treure un bufador i va prendre foc al domicili en diferents punts deixant les claus de pas del gas obertes amb la clara intenció de fer esclatar el domicili, cosa que no va aconseguir.

 

Jaume Pons / lamalla.net / 15.08.08

 

No m’estranyaria gens que aquest cas el comptabilitzin també com a violència de gènere o masclista.

Poder etiquetar les coses és la gran passió dels periodistes i dels caps de redacció.

Abans la violència de gènere o masclista era crim passional, segons els diaris,

perquè s’entenia que una passió explicava un crim o una agressió, i ningú no protestava, mai,

era la teoria del ‘una cosa porta a l’altra’ una teoria increïble com totes les teories.

Ara la idea és que el masclisme ho explica tot.

Potser sí.

De fet, Netania D.M. ha actuat més aviat com un home, com si fós un home, és a dir que ha interioritzat el rol masculí, la dominació i l’agressivitat del mascle, potser.

 

De fet segurament ha actuat per imitació i ha pensat que el gènere no era cap impediment.

I és veritat, el gènere no és cap impediment.

Potser fins i tot el criminal no en té cap de gènere, en contra de tots els estereotips del thriller i de la sèrie negra i de la novel.la històrica, que sempre s’ha esforçat moltíssim en crear tipus a i tipus b, és a dir o molt masculins o molt femenins i s’ha inventat una mena de patologia dels gèneres, imitada després fins a l’avorriment, de manera compulsiva i mimètica; chico malo i chica mala i assassinat i final tràgic.

 

Sempre és més fàcil copiar estereotips que crear un personatge de debò,

un home o una dona o un home i una dona, això ja és la hòstia.

 

Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / 16 d’agost de 2008

ÉS A DIR

 

Shall I compare thee to a summer’s day?
Thou art more lovely and more temperate.
Rough winds do shake the darling buds of May,
And summer’s lease hath all too short a date.
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimmed,
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature’s changing course untrimmed;
But thy eternal summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou ow’st,
Nor shall death brag thou wander’st in his shade
When in eternal lines to time thou grow’st.
   Se long as men can breathe or eyes can see,
   So long lives this, and this gives life to thee.

William Shakespeare / Sonet XVIII / ¿És que puc comparar-te a un jorn d’estiu? 

 

Sí, sí que puc comparar-te a un jorn d’estiu.

És el que faig.

I és millor un jorn d’estiu,

que no s’acaba mai encara que ens ho sembli

que ara és de dia i que ara és de nit i que ahir era ahir

i que avui és avui com si res

però no

mentre l’ull miri i l’home no hagi mort

no

és a dir és a dir és a dir

que

viurà el meu vers i et donarà suport

per a quan tu

per l’atzar o pel curs de la natura

és a dir és a dir és a dir

et vulguis més adorable i més clement

i que la mà de l’hivern no apagui el foc

del teu estiu.

 

http://www.kamabar.com/inicio.html

 

Carles J. Pi / Lounge Baobab Club / Plenil.luni d’agost de 2008